Tblissi #3

Ja hem fet un munt de coses i voltat per un piló de barris i carrers, però sempre queden racons per veure a les ciutats. Comencem el dia aviat i aprofitem per anar cap a la zona del brollador d’aigua sulfurada. Li diuen Samarkhakhevi i es un rierol que fa un salt d’aigua força xulo abans d’entrar al barri vell. Hi hem anat a peu, a 3 minuts de l’apartament. 

Aquesta part és potser la més curiosa, doncs se sumen els balcons preciosos de colors pastel, els edificis d’obra vista, les cúpules semiesfèriques de les diferents sales dels banys, i alguns edificis més àrabs, com els arxifotografiats Banys Orbeliani. Amb diferència la façana més vistosa.

Hi ha algunes passarel·les fins a la cascada de Leghvtakhevi. Perfecte, no hi ha ningú. Només un parell d’homes que feinegen, una noia que fa videotrucada des d’un banc, i un home que es banya en un sortidor d’aigua.

Tornem a esmorzar a l’apartament i a agafar aire fresc de l’aparell d’AACC, perquè avui també apretarà la temperatura. Ens ha semblat de fer una perspectiva diferent de la ciutat, i hem anat fins al Mt. Mtatsminda, on hi ha la torre de comunicacions de la televisió pública, i un restaurant molt ostentós anomenat Funicular. Funicular perquè està a l’estació superior d’un cremallera que puja des de la ciutat (i em pregunto… funicular és cremallera? A vegades aquest tipus de vehicles no acabo de tenir clar si son sinònims o no… suposo que no).

No tinc clar si no ens hem entès amb el taxista, perquè la nostra intenció era que ens portés fins a l’estació inferior, i pujar amb el cremallera. En canvi ens ha portat per carretera fins al Parc d’Atraccions que hi ha al costat. De fet ja ens ha anat bé perquè hem fet una vista diferent, perquè ens hauria costat aproximadament els mateixos Laris, i a més, tampoc teniem clar si el cremallera estaria funcionant o no, degut al tancament del transport públic fins el dia 4.

Amb aquesta calor el dia s’encalitja molt ràpid, i les fotografies no son gaire maques. Tot i així distingem bé la crònica de Geòrgia al capdamunt del turó, al fons.



Hi tenen una “Ferris Wheel” enorme. Una llàstima que estigui parada perquè ens hauria agradat fer-hi quatre voltes. Fa mil anys que no pugem a una nòria. Hem recordat el London Eye de 2004, i l’August diu que també vem pujar a una nòria a Puskhar, durant la Fira dels Camells al 2009. Aquell dia vem flipar tant amb els camells, els indis i tot plegat que poc que recordo la nòria jo…







Com que hi ha poc a fer, voltem una mica i anem a veure si estem de sort i podem baixar a la ciutat sobre les vies. I si, estem de sort!! Suposo que no l’hem vist circular perquè només deuen sortir segons demanda, i n’hi ha ben poca. Esperem una estona i enfilem el camí de baixada. A primera fila, com la canalla petits.

Recorrem alguns carrers que no coneixiem, amagant-nos del sol i creuant tantes voreres com sigui necessari perquè la calor és terrible. Seguim amb els edificis a mig enfonsar-se, o alguns que miraculosament encara no ho han fet

Apuntalats, i tot i així fan una basarda …





Fins i tot el restaurant. Ostres, quin lloc més bonic, així “d’antes”, amb una pàtina molt autèntica. El millor, les escales. Us prometo que no era una atracció d’il·lusionistes, no, les escales estan completament tortes i fan un pendent tremendu pujant a la dreta. La resta de la casa també, no us penseu que no va d’acord amb l’entrada. Ens afanyem a dinar no sigui que ens caigui al damunt! 

L·L

Tornem mica en mica cap a l’apartament, que a les 17h tenim hora als banys, avui si!! Arribem amb temps i la mestressa ens fa esperar una mica. Això si, a les 17h en punt som a dins. Sort que ens haviem instruit oportunament amb un blog molt detallat, perquè la mestressa no ens ha explicat res de res. Haviem reservat una sala privada durant una hora, amb sessió de bany inclòs per cadascun. Son 10-15 minuts de “kisi”, que és pròpiament el bany. Vaja, que primer ha vingut una kisi-dona i m’ha banyat a mi, i després un kisi-panxut-home que ha banyat a l’August. 

L’espai té una “sala seca” per utilitzar com a vestuari i per deixar les coses. Una segona sala on hi ha una mena de “camilla” de marbre i dues dutxes, i una tercera sala on hi ha les dues “banyeres”, la gran d’aigua sulfurada, a uns 38-40º, i la petita d’aigua normal, freda. Ah, i un lavabo també. Consisteix en estar uns minuts a cadascuna. Al sostre hi ha una finestreta, per ventil·lar suposo, doncs el sofre fa fortor d’ous podrits (àcid sulfhídric).

Primer la vingut la kisi-dona i m’ha fet estirar al marbre. Una bona exfoliació, una ensabonada i una esclarida amb aigua calenta sulforada i freda. Al cap d’una estona ha vingut el kisi-panxut-home i li ha fet el mateix a l’August, però diria que amb més energia, perquè li ha quedat la pell com el cul d’un nadó ;)



Ha sigut una experiència agradable. Hem sortit relaxats i amb una mica de “tufín” de sofre!!

Després de deixar els banyadors molls a l’apartament i acabar de fer una mica de relax, hem sortit a buscar el darrer lloc per sopar. Una mica de pasturada per escollir el lloc. A ser possible un rooftop!

Aprofitem per pasturar entre locals que aprofiten s’hora baixa i millors temperatures per venir a garlar aquí als banys, arrepenjats a les cúpules de fora s’hi està bé.

Un katchapuri i uns kinkhalis haurien de ser el sopar perfecte per despedir-nos d’aquest bonic país ple de muntanyes, deserts i sorpreses agradables!

Però espera… que per variar hi ha espectacle de carrer! Avui semblaven una escola, o almenys ballarins amateurs que recol·lectaven diners per algun company o conegut que està malalt. Una festa de volum alt i saltirons altíssims! 





Gràcies Geòrgia, ens emportem moments i vivències úniques. Quin país tan esplèndid!