ბედი კარზე მომდგომია – Bedi Karze Momdgomia (2021)

Hi ha algunes coses que sempre ens criden l’atenció, normalment relacionades amb les coses quotidianes. Els vehicles sempre son molt característics d’un territori. En aquest cas la conducció és una barreja entre europea i asiàtica. Té un puntet una mica caòtic, però rarament hi ha botzina, i tot plegat es força civilitzat.  Hem determinat algunes coses arrel de l’atenta observació. Per exemple que molts vehicles d’alta gama son més aviat vellots, i que deuen ser nordeuropeus amb molts quilòmetres que es revenen aquí, de la mateixa manera que tants Mercedes espanyols de fa 30 anys circulen encara pel Marroc. Una altra cosa curiosa és que els vehicles nous d’alta gamma els condueixen persones joves (a casa nostra normalment hi ha un paio vellot dins d’un cotxe d’aquests). Pel què hem preguntat i ens han explicat, per norma general son els “fills de papà”. Molts camions russos. Molt vehicle pesat antic soviètic, alguns en ús (i per molts anys!), i d’altres abandonats en algun voral. C...

Ja hem fet un munt de coses i voltat per un piló de barris i carrers, però sempre queden racons per veure a les ciutats. Comencem el dia aviat i aprofitem per anar cap a la zona del brollador d’aigua sulfurada. Li diuen Samarkhakhevi i es un rierol que fa un salt d’aigua força xulo abans d’entrar al barri vell. Hi hem anat a peu, a 3 minuts de l’apartament.  Aquesta part és potser la més curiosa, doncs se sumen els balcons preciosos de colors pastel, els edificis d’obra vista, les cúpules semiesfèriques de les diferents sales dels banys, i alguns edificis més àrabs, com els arxifotografiats Banys Orbeliani. Amb diferència la façana més vistosa. Hi ha algunes passarel·les fins a la cascada de Leghvtakhevi. Perfecte, no hi ha ningú. Només un parell d’homes que feinegen, una noia que fa videotrucada des d’un banc, i un home que es banya en un sortidor d’aigua. Tornem a esmorzar a l’apartament i a agafar aire fresc de l’aparell d’AACC, perquè avui també apretarà la temperatura. Ens ha ...

Amb allò del llevar-nos ben d’hora ben d’hora… hem pujat fins als barris de Metekhi i Avlabari, aquí davant però a l’altre costat del riu. Passem per l’església de Metekhi, on hi ha l’estàtua del rei Vakhatang Gorgasali, que també té un aspecte d’aquests georgians, caraquadrats, una mica d’estil grec, com la mare de Geòrgia En aquesta foto es veu la mesquita, de maó, amb el minaret per fer la crida suposo, però aquí no hem tingut ocasió de sentir-los. Es veu que és la única mesquita on resen plegats sunnís, i xiíis. Un gran què. Està clar que totes les ciutats tenen zones més cuques, i d’altres més destartalades. Aquí encurioseix el fet que en general els edificis son molt bonics, però estan literalment caient a trossos. De veritat que alguns son terribles. Tan, que he hagut de consultar si és que hi havia hagut algun terratrèmol a Tblissi els darrers anys. N’he trobat un de 2002, no sé si és el causant de tanta destrossa… En qualsevol cas, no impedeix la seva habitabilitat. Ni les esg...