Bonus post: Vehicles

Hi ha algunes coses que sempre ens criden l’atenció, normalment relacionades amb les coses quotidianes. Els vehicles sempre son molt característics d’un territori. En aquest cas la conducció és una barreja entre europea i asiàtica. Té un puntet una mica caòtic, però rarament hi ha botzina, i tot plegat es força civilitzat. 
Hem determinat algunes coses arrel de l’atenta observació. Per exemple que molts vehicles d’alta gama son més aviat vellots, i que deuen ser nordeuropeus amb molts quilòmetres que es revenen aquí, de la mateixa manera que tants Mercedes espanyols de fa 30 anys circulen encara pel Marroc. Una altra cosa curiosa és que els vehicles nous d’alta gamma els condueixen persones joves (a casa nostra normalment hi ha un paio vellot dins d’un cotxe d’aquests). Pel què hem preguntat i ens han explicat, per norma general son els “fills de papà”.

Molts camions russos. Molt vehicle pesat antic soviètic, alguns en ús (i per molts anys!), i d’altres abandonats en algun voral. Curiós, però alguns es queden aquí in eternum!













Potser no és la vegada que hem fotografiat més vehicles… però certament n’hem trobat alguns de ben curiosos, com aquest Lada reconvertit en llevaneus.



O aquest “bunyol” a la carretera d’Omalo



Cada zona també té la seva tipologia segons les necessitats. Al Kakheti, la zona vinícola, molt tractoret de iaio en edat de jubilació i carro tibat per bestiar









Els remolcs d’abelles també ens han resultat molt interessants. D’aquests no n’haviem vist mai. És una excel·lent fórmula per bellugar-les, però en moltes de les ubicacions que les hem trobat, de ben segur que la mel incorpora dosis grans de diòxid de nitrògen.





Els trineus, que a l’hivern tenen una funció força definida, a l’estiu també es fan servir per fer baixar els pallers d’herba seca fins al vehicle de transport. 



Una altra cosa fantàstica és que molts dels cotxes no porten paraxocs, ni al davant ni al darrera. Així segur que no s’enganxa enlloc! Alguns fins i tot hi tenen unes pinces de “quitaipon”. Genials!!











El de la foto següent a més, amb un plÀstic per vidre, i amb il·luminació del garatge GRATIS!! Això si que és descaro!! HAHAHAH





En aquesta categoria també hi he de posar els habitatges/remolc. Que a vegades penso que son més una caseta de pastor, però crec que també hi ha molta vivenda permanent. Deuen ser molt fredes segur a l’hivern








Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dels volcans de fang al desert, a tocar de la frontera russa

Imatge
La Txa txa d’ahir passa una mica de factura al matí… però vem decidir que no ens quedariem a provar l’esmorzar de la Salomé, perquè aquí esmorzen mooooolt tard… i nosaltres tenim un dia llarg per davant, i volem fer moltes coses. Ens comprem una pasta i un cafè fred d’aquests en llauna (que venia de Taipei!), i ens ho prenem en un dels balcons del poble. Aviat, carretera i manta, cap a Dedoplistkaro. Allà hi ha el centre de visitants del Vashlovani National Park, i ens ha semblat adient passar a registrar-nos tal i com ens han recomanat. Tot molt complicat… primer trobar l’oficina, després la senyora que deu ser funcionaria de l’estat perquè tot anava amb la calma… li demano un mapa i abans de marxar me l’ha reclamat i me l’ha tibat de les mans… i em dona dos papers, un per anar a pagar al pis de baix, i l’altre per la policia. Al pis de baix hem esperat una estona i llavors ha arribat una altra funcionaria molt treballadora que ens ha cobrat 15 Laris (uns 3 euros). Sortim, anem cap a ...
Més informació

Tblissi #2

Imatge
Amb allò del llevar-nos ben d’hora ben d’hora… hem pujat fins als barris de Metekhi i Avlabari, aquí davant però a l’altre costat del riu. Passem per l’església de Metekhi, on hi ha l’estàtua del rei Vakhatang Gorgasali, que també té un aspecte d’aquests georgians, caraquadrats, una mica d’estil grec, com la mare de Geòrgia En aquesta foto es veu la mesquita, de maó, amb el minaret per fer la crida suposo, però aquí no hem tingut ocasió de sentir-los. Es veu que és la única mesquita on resen plegats sunnís, i xiíis. Un gran què. Està clar que totes les ciutats tenen zones més cuques, i d’altres més destartalades. Aquí encurioseix el fet que en general els edificis son molt bonics, però estan literalment caient a trossos. De veritat que alguns son terribles. Tan, que he hagut de consultar si és que hi havia hagut algun terratrèmol a Tblissi els darrers anys. N’he trobat un de 2002, no sé si és el causant de tanta destrossa… En qualsevol cas, no impedeix la seva habitabilitat. Ni les esg...
Més informació

Stepandsminda i el Mt. Qazbegi (5.054m)

Imatge
La nit ha sigut una mica estranya perquè he sentit un pobre animal queixar-se durant molta estona. Crec que llavors al matí ho he entès tot. Mentre esmorzavem, un petit vedell batallava amb l’amo de la casa i alguns homes per conservar la vida. Al principi hem pensat que l’estaven capant,… però uns estona més tard, quan marxavem de l’hotel era sobre la gespa degollat. Uff, quin mal rotllo. He sortit de l’hotel amb el cor encongit, i ara tinc la incògnita si aquesta nit tonaré a sentir l’animal que es queixa, o bé era aquest pobre vedell que ja s’ensumava què li passaria. Ja, ja sé que alguns no ho entendreu, però tampoc s’entenien anys enrera moltes coses, i ara ens semblen evidents.  Hem agafat el petit 4x4 i ens hem engarristat literalment muntanya amunt fins a la Gergeti Trinity Church, de fet la mateixa església que veiem des de l’hotel. Es veu que fa pocs dies una esllavissada va fer impracticable la carretera, i ara bona part de l’accés es fa per una pista de rocs que voreja ...
Més informació