Stepandsminda i el Mt. Qazbegi (5.054m)

La nit ha sigut una mica estranya perquè he sentit un pobre animal queixar-se durant molta estona. Crec que llavors al matí ho he entès tot. Mentre esmorzavem, un petit vedell batallava amb l’amo de la casa i alguns homes per conservar la vida. Al principi hem pensat que l’estaven capant,… però uns estona més tard, quan marxavem de l’hotel era sobre la gespa degollat. Uff, quin mal rotllo. He sortit de l’hotel amb el cor encongit, i ara tinc la incògnita si aquesta nit tonaré a sentir l’animal que es queixa, o bé era aquest pobre vedell que ja s’ensumava què li passaria. Ja, ja sé que alguns no ho entendreu, però tampoc s’entenien anys enrera moltes coses, i ara ens semblen evidents. 

Hem agafat el petit 4x4 i ens hem engarristat literalment muntanya amunt fins a la Gergeti Trinity Church, de fet la mateixa església que veiem des de l’hotel. Es veu que fa pocs dies una esllavissada va fer impracticable la carretera, i ara bona part de l’accés es fa per una pista de rocs que voreja el torrent. Una mica d’emoció per començar el dia amb alegria!!

Com que anem d’hora, i aquí no corre ni Cristo, pràcticament no hem trobat a ningú a l’església. Unes noies i una nena que adoctrinava un gosset per fer TikToks

Com que fotia un fred d’anar-hi, anavem abrigats, i m’he atrevit, he gosat destorbar un mossèn d’aquests peluts de negre que s’ha apressat a dir-me que havia de portar faldilla llarga per entrar. Doncs a cagar a la via home! A tomar pel cul tots plegats amb tanta cagarel·la!!! I ens hem quedat a fora, que no sé si hi podia ser o no, però a la merda ja home! Total, sincerament l’església no val res, només és perquè el lloc és bonic, entre el poble i el Mt. Qazbegi.

Fins i tot aquest homenet crec que estava d’acord amb mi

I he tancat el mal de genoll en un raconet del meu cervell, per deixar sortir la il·lusió de pujar a veure d’una mica més d’aprop aquest Mt. Qazbegi i la seva glacera en regressió.

A primera hora (a primera hora d’aquella manera, perquè hem començat a caminar a 2/4 de 10…), hem trobat els pastors, amb les seves ovelles “culones” i alguna cabra. Son curioses aquestes ovelles “culones”. Crec que ja les vem veure a Xina. Tenen com un cul addicional que els hi penja, com si fos una bossa de greix addicional. Son ben simpàtiques. Culones i peludetes! Hahah





Hem pujat des dels 2100m més o menys del pàrquing, fins als 3.000m on hem pogut veure la glacera amb certa proximitat, i el Qazbegi d’una mica més aprop. Visca la paciència de l’August perquè hem fet una excursió molt de xino xano… però sense cap dubte ha valgut la pena!!



La glacera es desfà, està clar, sobretot suposo ara a l’hivern, i forma una cascada bastant important d’aigua, aigua mil·lenària suposo.

I ja es veien algunes persones caminant per sobre. A l’altre costat, una mica més amunt, a 3.600m hi ha l’estació meteorològica i un refugi on allotjar-se. Havíem previst arribar fins allà, però ens conformarem amb això, que és molt més del què comptàvem els darrers dies.



Hem esmorzat amb aquestes vistes tan exhuberants, i hem fet mitja volta, perquè la previsió de la meteo era de pluja a primera hora de la tarda. Hem anat baixant i creuant-nos amb gent que va ULTRA carregada, que encara no hem acabat d’entrendre, de veritat, perquè vols pujar un 5.000 amb 25 kg a l’esquena? Sobretot tenint en compte que hi ha un allotjament on dormir, sopar, esmorzar,… ?? Si que la última part es fa amb material d’escalada, piolet, casc, … però aquesta gent no sé pas què porten!!

Als dels cavalls ja els hi va bé, carreguen motxilles a banda i banda, i Qazbegi amunt, Qazbegi avall!

Cap a l’altre costat veiem les muntanyes que vem veure ahir des de Juta. També uns muntanyots de nassos!! Amb alguns altars de pedres d’aquests amb un “aerogenerador” al damunt. Segur que és alguna cosa concreta, però ja en tinc un tip de les religions. Més sentit comú i menys parafernalia!

El bestiar lliure se’l veu feliç. Aquest ramat de cavalls, segur que son d’algú, però se’ls veia tan bé…. Un grapat de mares amb els seus pollins, jaient, menjant, pasturant amunt i avall d’aquestes costes tan verdes. Més o menys com nosaltres! ;)



I hem arribat al cotxe, i abans que passéssin 5 minuts ja queien les primeres gotes. Buff! Ens ha anat cronometrat!! Una dutxa a l’hotel i cap a dinar a una terrasseta semi coberta on ahir ja haviem estat prenent una cerveseta. Uns Khinkalis, l’August un estofat de vedella amb tomaquet i coriandre, i una mica de relax mentre plovia i pedregava a fora.

Hem agafat el cotxe per acabar de fer un voltet per la zona (ja per espais asfaltats, perquè ja estem de saltirons fins al capdamunt, i a sobre plovent, encara fot més mandra! Segur que alguns esteu pensant que precisament això és el millor de llogar un 4x4,..  no ho devem portar tan a la sang…). Poca cosa es veu. El què sembla un antic vagó de tren o container de camió reconvertit en vivenda, uns cavalls que es protegeixen de l’aigua i de la pedra sota d’un arbre… i no gaire res més perquè els núvols i la boira ho tapen tot.

Així que ens n’hem anat a l’hotel “pijo”, que resulta que té un restaurant/cafeteria enorme, molt agradable, amb unes vistes que flipes mandarines, i aquí estem, l’August s’actualitza de notícies ibèriques, i jo em dedico a escriure una mica.

I la tarda s’ha anat obrint…i ara trobo a faltar les ulleres de sol que he deixat al cotxe… perquè s’està posant el sol per darrera del Qazbegi, i m’estic quedant mig encegada…