Tblissi #1

Tblissi està sent un descobriment. Aquesta petita ciutat allotja a una mica més d’un milió d’habitants. És cert que som al centre, lluny dels suburbis destartalats i dels blocs soviètics, però aquí hi ha moviment, vida, música!

Crec que no podriem ser més al centre. Som a Old Tblissi, a tocar del Meidan Bazar, a 10 passos del riu Kura. I estem en un apartament que té un finestral enorme cap al què és, sens dubte la millor televisió que podriem tenir!

Des de totes les finestres es veuen coses, perquè tenim un finestral, i dues finestres laterals, i un balcó d’accés que mira a l’altra banda. Vaja, que som l’ull que tot ho veu.

La nit va ser animada. Els bars i restaurants han de tancar a les 22h, després a vegades l’ambient es queda al carrer… però vaja, venim de la calma més absoluta i que la major part dels dies ens despertin les vaques, els galls o els gossos, així que no hi ha problema.

Com que ens llevem d’hora i aquests dies està fent una calor terrible, hem aprofitat l’estoneta matinal de treva solar per enfilar-nos fins a la fortalesa de Narikala, i a la imponent Kartlis Deda, la mare de Geòrgia.

Aquestes son les vistes des de Narikala

I la Mare de Geòrgia. Aquí les escultures tenen la majoria aquestes faccions tan dures. Son maques, les trobo molt característiques. La mare de Geòrgia porta dues coses, per si ets amic, una copa de vi a la mà esquerra. Si ets enemic, una espasa a la mà dreta, símbols suposo de la hospitalitat i també de l’esperit de defensa, guerrer d’aquesta gent.

Molts dels edificis estan reformats, la majoria amb aquests balcons de colors pastel que em tenen el cor robat.



Riu amunt i a l’altra riba hi ha els barris de Metekhi i Avlabari. Metekhi és a tocar del riu, i també té un carrer de “cases penjades”, com les de Cuenca



I la part nova es fusiona amb la part vella, com si fos una beguda ben combinada.

Aparcar al barri vell em sembla un repte, però entenc que no ho és per ells, que encabeixen els seus vehicles per tot arreu sense massa preocupacions ni miraments. Entenc que hi ha d’haver certes dificultats si cal mobilitzar mig veïnat cada cop que has d’anar a algun lloc, però és cert que bona part de la ciutat és molt accessible a peu, i potser és una manera de fomentar-ho.

Avui voliem anar de mercats. Hi ha el mercat de cap de setmana, així que aprofitem que és dissabte i ens hi acostem. És un petit tros de paradetes de coses artesanes, la majoria joies, algunes samarretes,… res massa interessant. Però amb l’excusa ja hem passat per la plaça de la Llibertat, i saludat a l’ostentós sant Jordi que és l’ull que tot ho veu en aquesta plaça.

Ens ha faltat mercat. Hem passat per davant d’un edifici no identificat que per força havia de ser gubernamental per la vigilància que tenia, i on havien instal·lat una una creu de Nino (aquella mena de creu que sembla un petit aerogenerador) damunt d’un gran coixí vermell de vellut. Avui, 28 d’agost, és el dia de l’Assumpció de Maria, o algo així. De totes maneres, no hem trobat que hi hagi alguna celebració interessant encara…

Hem trobat el segon mercat, el de les antiqualles!!! FANTÀSTIC!!! Un parell de flipats dels trastos vells com nosaltres, no podriem haver anat a parar a un lloc millor!

Les màquines d’escriure amb aquest alfabet tan curiós, que ens fa pensar també amb l’escriptura birmana. Moltes coses en rus, cuberteries, pots d’aram, quincalla, càmeres fotogràfiques de tota mena, eines antigues i d’altres de més noves,… una festa que ben poc admet de plàstic!





Ja us podeu imaginar que ens hem hagut de firar alguna rampoina, perquè al final aquestes son les coses que ens agraden. Una mica com allò del paper de vàter sense forat, o les pinces d’estendre soviètiques (que en realitat son àrabs). L’August s’ha firat un parell d’eines antigues, i jo uns penjadors que trobo que ens aniran molt bé per casa. Hem comprat també uns interruptors reciclats de vés a saber on, i que segur que trobarem com donar-los una altra vida.

Després de les compres hem hagut de parar una mica a fer una cerveseta perquè realment la calor és sufocant. Bé ho saben aquesta canalla que s’estan fotent xops com ànecs al ritme de la font.

I anem enfilant la tornada cap a Old Tblissi, on trobem aquest text a l’aparcament del Ministeri de Justícia (i crec que altres oficines administratives), allotjat en un edifici molt curiós en forma de bolets. Les problemàtiques sovint son les mateixes arreu.



És cert que comptàvem que trobariem esglésies per tot arreu, i potser durant el viatge ens ha semblat que no n’hi havia per tant. Doncs ja hem canviat d’opinió, perquè aquí a Tblissi si que hi ha esglésies a cada cantonada. Més o menys igual que de gossos, que n’hi ha per tot arreu. Son amigables però, i penso que els tracten bé, perquè tot i ser la majoria gossos de carrer, es veuen alimentats i més o menys “endreçats”.

El què si que hem vist molt és que els hi “xapen” alguna orella, com xais o vaques. Suposo que és una manera d’indicar si estan capats, o si son propietat d’algú. No hem aconseguit determinar exactament el què.



Fem una mica de parada tècnica a l’apartament, perquè necessitem descansar una mica i rehidratar-nos. L’apartament és aquest petit edifici del mig, amb 5 enormes finestres una al costat de l’altra, i encara dues finestres més al lateral. Per sort el finestral és a cara nord, i no tenim efecte hivernacle. En qualsevol cas, l’aire condicionat està fent un servei indispensable.

Ens hem adonat que hem passat al costat de la torre del rellotge i no l’hem vist. En realitat hem passat pel carrer de sobre… així que en tornar a sortir, ens hi acostem. Total, és molt aprop, com tot una mica…

És una construcció de “broma”, entre cometes, perquè aquí els edificis “en serio”, moltes vegades no sabries tampoc si son de conya o no, o si els han acabat o no.

Quan el sol dona treva, els locals es tornen a emplenar. En general espais molt agradables, en carrers estretets, balcons decorats i pintats de colors pastel, i sovint amb música en directe.

Per tancar el dia, anem fins a l’Art Cafè, una mena d’edifici gran, d’estil antic, amb elements artístics moderns, reciclats,… eclèctic?? Una mena de barreja de coses que està força bé. Però en realitat venim pel “rooftop”. La vida hauria de ser de rooftops! Una mica de música electrònica, jovent, i unes vistes excel·lents de la ciutat en mode nocturn, mentre ens prenem un combinat i sopem una pizza cruixentíssima.

I això si, a les 22h, cada ovella al seu corral.

De fet a l’Art Cafè han tancat la porta, però no m’extranyaria que molts hagin seguit allà dalt. En qualsevol cas, nosaltres necessitem descansar una mica, que encara tenim moltes coses per veure demà!