Sighnagi, la ciutat de l’amor


Una dutxa per treure’ns la pols i la calor, i anem a conèixer la ciutat de l’amor. Té una muralla, estil Xina, i carrers empedrats, cases de totxanes, i alguns balcons de colors pastel que li donen un encant especial. Pocs turistes enguany, però.



















Em sorprèn tantissim que no cullin molta de la fruita que creix als arbres. A la regió d’Svaneti hi havia prunes, peres i pomes, i rarament veies que algú les cullís. Aquí hi ha magraners, al marge de la carretera, farcits de magranes fins a la bandera, i no les cull ningú!!! Com és possible? 



Fins i tot estic intrigada amb els noguers, que també n’hi ha per tot arreu, però en canvi no veig nous enlloc. Només una mena de dolços que son com nous enfilades en un pal, i untades amb una pasta dolça de suc de raïm… i que encara no m’he atrevit a tastar perquè té un aspecte dubtós.



En fi, busquem un lloc bonic amb vistes per sopar. Dels milers de GuestHouses i restaurants, i botigues,… estan molt desangelades… hi ha tan poca gent que tot plegat fa molta llàstima. Busquem l’únic lloc animat que hem trobat i que alhora ofereix un balcó gran amb vistes. Deu ser també GuestHouse, perquè alguns clients es banyen a la piscina infinita. Nosaltres som poc aquàtics…



Al costat nostre fan karaoke amb un mòbil i uns altaveus  (la majoria dels qui canten son els mateixos treballadors del restaurant). Als clients els li agrada perquè s’hi acosten a animar als cantaires. Ens acabem la cervesa a dins del local perquè suposo que amb tanta calor es condensa tot i ha acabat plovent una mica. Res greu, només per espantar al personal. 
Acabem la vetllada a la terrassa de casa del Gio, amb la parella d’alemanys del matí, que just acaben de començar un any sabàtic, i dues parelles de joves polacs molt trempats, que també van fer una mica de forapista improvitzat, però ells més de 100 km i a la nit! Haha El Gio va portant vi i Txa Txa… mirem de no apretar fort, perquè hem decidit d’aquesta estoneta que anirem fins al Parc Nacional de Vashlovani, encara més al sud est…. :). 




Comentaris

  1. Carmen25 d’agost del 2021, a les 4:00

    Qué maja la ciudad del amor!!

    ResponElimina
  2. Grid25 d’agost del 2021, a les 8:06

    Aquest Gio és un bon comercial! però veig que ven bon producte! és ven maca la ciutat!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dels volcans de fang al desert, a tocar de la frontera russa

Imatge
La Txa txa d’ahir passa una mica de factura al matí… però vem decidir que no ens quedariem a provar l’esmorzar de la Salomé, perquè aquí esmorzen mooooolt tard… i nosaltres tenim un dia llarg per davant, i volem fer moltes coses. Ens comprem una pasta i un cafè fred d’aquests en llauna (que venia de Taipei!), i ens ho prenem en un dels balcons del poble. Aviat, carretera i manta, cap a Dedoplistkaro. Allà hi ha el centre de visitants del Vashlovani National Park, i ens ha semblat adient passar a registrar-nos tal i com ens han recomanat. Tot molt complicat… primer trobar l’oficina, després la senyora que deu ser funcionaria de l’estat perquè tot anava amb la calma… li demano un mapa i abans de marxar me l’ha reclamat i me l’ha tibat de les mans… i em dona dos papers, un per anar a pagar al pis de baix, i l’altre per la policia. Al pis de baix hem esperat una estona i llavors ha arribat una altra funcionaria molt treballadora que ens ha cobrat 15 Laris (uns 3 euros). Sortim, anem cap a ...
Més informació

Tblissi #2

Imatge
Amb allò del llevar-nos ben d’hora ben d’hora… hem pujat fins als barris de Metekhi i Avlabari, aquí davant però a l’altre costat del riu. Passem per l’església de Metekhi, on hi ha l’estàtua del rei Vakhatang Gorgasali, que també té un aspecte d’aquests georgians, caraquadrats, una mica d’estil grec, com la mare de Geòrgia En aquesta foto es veu la mesquita, de maó, amb el minaret per fer la crida suposo, però aquí no hem tingut ocasió de sentir-los. Es veu que és la única mesquita on resen plegats sunnís, i xiíis. Un gran què. Està clar que totes les ciutats tenen zones més cuques, i d’altres més destartalades. Aquí encurioseix el fet que en general els edificis son molt bonics, però estan literalment caient a trossos. De veritat que alguns son terribles. Tan, que he hagut de consultar si és que hi havia hagut algun terratrèmol a Tblissi els darrers anys. N’he trobat un de 2002, no sé si és el causant de tanta destrossa… En qualsevol cas, no impedeix la seva habitabilitat. Ni les esg...
Més informació

Stepandsminda i el Mt. Qazbegi (5.054m)

Imatge
La nit ha sigut una mica estranya perquè he sentit un pobre animal queixar-se durant molta estona. Crec que llavors al matí ho he entès tot. Mentre esmorzavem, un petit vedell batallava amb l’amo de la casa i alguns homes per conservar la vida. Al principi hem pensat que l’estaven capant,… però uns estona més tard, quan marxavem de l’hotel era sobre la gespa degollat. Uff, quin mal rotllo. He sortit de l’hotel amb el cor encongit, i ara tinc la incògnita si aquesta nit tonaré a sentir l’animal que es queixa, o bé era aquest pobre vedell que ja s’ensumava què li passaria. Ja, ja sé que alguns no ho entendreu, però tampoc s’entenien anys enrera moltes coses, i ara ens semblen evidents.  Hem agafat el petit 4x4 i ens hem engarristat literalment muntanya amunt fins a la Gergeti Trinity Church, de fet la mateixa església que veiem des de l’hotel. Es veu que fa pocs dies una esllavissada va fer impracticable la carretera, i ara bona part de l’accés es fa per una pista de rocs que voreja ...
Més informació