Sense forat, gràcies

Com si fos un Donut? No, no és ben bé això… No sé si us n’he parlat mai dels rotlles de paper de vàter sense forat. És veritat que ja els vem descobrir molts anys enrera, i que els seguim trobant pràcticament a tots els viatges en major o menor mesura. Per exemple a l’Índia, si hi ha paper (que aquesta és una altra), és, segur, sense forat. A Àsia n’hem trobat arreu, a CentreAmèrica també, i ara aquí, a Geòrgia! No me n’he pogut estar, i n’he comprat un rotlle al super. És una llàstima que el paper en si sigui bastant aspre, poc apte per culs delicats, però és la mar de còmode, sobretot pels qui no utilitzem portarotlles al lavabo de casa, i per la longitud! 65 metres d’aspror!!








En fi, que ens agraden aquestes coses més que els souvenirs tradicionals… Avui, també hem comprat pinces d’estendre. Haha, que perquè les volem? Ai, doncs no ho sé, perquè a casa en fem servir ben poques, però son metàl·liques, molt boniques!! Les hem descobert aquí a l’hotelet/guesthouse on estem. Hem fet una rentadora i la senyora ens ha ensenyat on era el fil per estendre, i ens hem enamorat de les seves pinces d’estendre!! I tampoc ens ha semblat oportú robar-li a la senyora les pinces… així que hem anat a buscar una botiga on poguéssim estar de sort… i resulta que no son soviètiques (ja ens haviem mentalitzat de comprar pinces soviètiques), sinó més aviat àrabs. Guapes eh??




Comentaris

  1. Grid26 d’agost del 2021, a les 5:07

    aquest paper de vàter té el cul apretat! hahaha
    les pinces moniíssimes per penjar hi algunes fotos de Geòrgia, quan torneu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nia26 d’agost del 2021, a les 20:43

      És com un paper de cul per tota la vida!! Hahhahah! Siii, de moment ja n’hem fet ús, per tancar una bossa de Lays que hem comprat aquesta tarda! ;)

      Elimina
  2. Carmen26 d’agost del 2021, a les 9:39

    Y para toda la vida, esas pinzas no se romperán!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nia26 d’agost del 2021, a les 20:44

      Si, exacto! Aquí (como en la mayoría de païses que no tienen grandes lujos), las cosas se compran para usarlas toda la vida, y si se puede, dejarlas en herencia! ;)

      Elimina
  3. rafael26 d’agost del 2021, a les 9:59

    Caram, quin de temática!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dels volcans de fang al desert, a tocar de la frontera russa

Imatge
La Txa txa d’ahir passa una mica de factura al matí… però vem decidir que no ens quedariem a provar l’esmorzar de la Salomé, perquè aquí esmorzen mooooolt tard… i nosaltres tenim un dia llarg per davant, i volem fer moltes coses. Ens comprem una pasta i un cafè fred d’aquests en llauna (que venia de Taipei!), i ens ho prenem en un dels balcons del poble. Aviat, carretera i manta, cap a Dedoplistkaro. Allà hi ha el centre de visitants del Vashlovani National Park, i ens ha semblat adient passar a registrar-nos tal i com ens han recomanat. Tot molt complicat… primer trobar l’oficina, després la senyora que deu ser funcionaria de l’estat perquè tot anava amb la calma… li demano un mapa i abans de marxar me l’ha reclamat i me l’ha tibat de les mans… i em dona dos papers, un per anar a pagar al pis de baix, i l’altre per la policia. Al pis de baix hem esperat una estona i llavors ha arribat una altra funcionaria molt treballadora que ens ha cobrat 15 Laris (uns 3 euros). Sortim, anem cap a ...
Més informació

Tblissi #2

Imatge
Amb allò del llevar-nos ben d’hora ben d’hora… hem pujat fins als barris de Metekhi i Avlabari, aquí davant però a l’altre costat del riu. Passem per l’església de Metekhi, on hi ha l’estàtua del rei Vakhatang Gorgasali, que també té un aspecte d’aquests georgians, caraquadrats, una mica d’estil grec, com la mare de Geòrgia En aquesta foto es veu la mesquita, de maó, amb el minaret per fer la crida suposo, però aquí no hem tingut ocasió de sentir-los. Es veu que és la única mesquita on resen plegats sunnís, i xiíis. Un gran què. Està clar que totes les ciutats tenen zones més cuques, i d’altres més destartalades. Aquí encurioseix el fet que en general els edificis son molt bonics, però estan literalment caient a trossos. De veritat que alguns son terribles. Tan, que he hagut de consultar si és que hi havia hagut algun terratrèmol a Tblissi els darrers anys. N’he trobat un de 2002, no sé si és el causant de tanta destrossa… En qualsevol cas, no impedeix la seva habitabilitat. Ni les esg...
Més informació

Stepandsminda i el Mt. Qazbegi (5.054m)

Imatge
La nit ha sigut una mica estranya perquè he sentit un pobre animal queixar-se durant molta estona. Crec que llavors al matí ho he entès tot. Mentre esmorzavem, un petit vedell batallava amb l’amo de la casa i alguns homes per conservar la vida. Al principi hem pensat que l’estaven capant,… però uns estona més tard, quan marxavem de l’hotel era sobre la gespa degollat. Uff, quin mal rotllo. He sortit de l’hotel amb el cor encongit, i ara tinc la incògnita si aquesta nit tonaré a sentir l’animal que es queixa, o bé era aquest pobre vedell que ja s’ensumava què li passaria. Ja, ja sé que alguns no ho entendreu, però tampoc s’entenien anys enrera moltes coses, i ara ens semblen evidents.  Hem agafat el petit 4x4 i ens hem engarristat literalment muntanya amunt fins a la Gergeti Trinity Church, de fet la mateixa església que veiem des de l’hotel. Es veu que fa pocs dies una esllavissada va fer impracticable la carretera, i ara bona part de l’accés es fa per una pista de rocs que voreja ...
Més informació