Juta i una caminada molt poc “pro”

La Nathalie ens ha cuidat estupendament a la seva guesthouse. Ha compensat totes les penúries d’anit quan arribavem morts i molt cansats al minúscul poble de Juta. L’esmorzar, de molt nivell, per seguir tradicions que sé que a la Íngrid li encantaria compartir! I tot fet a casa (menys el pa, avui el pa no, però crec que és el primer cop). Truita, melmelada, mel orgànica de la iaia, pancakes que va preparar ahir al vespre i cuit aquest matí, i uns fantàstics “èclaires” dignes de la millor pastisseria parisina. Un luxe.



Hem agafat el dia amb calma, perquè després del trekking una mica flipat de Svaneti (Mestia-Ushguli), em vaig fer mal al genoll, i sembla que no devia ser poca cosa perquè segueixo una mica lisiada.
Aprofito el balconet preciós i glacial per escriure una estoneta, amb un segon cafè que ens ha preparat la Nathalie. El seu marit i el seu fill estan muntant una tenda de campanya al jardí, perquè, ens explica que una de les filles se’n va el dia 28 a acampar en motiu de nosequina festa de la mare de Déu. El què la majoria pensariem drogues i rockandroll, aquí és més aviat pregària i introversió. No, no ho sé, no en tinc ni idea, però es veuen sanots aquesta familia. De canalla torrats com patates també n’hem trobat bastants, però normalment nois, a les muntanyes, i a cavall. 





Les properes dues nits les farem a Stepansminda (o Kazbegi, segons on busquis el nom del poble…), molt apropet, així que avui poc cotxe.
La Nathalie ens diu que hi ha una caminada molt curteta per anar fins a veure el cim de Chaukhi, a una mica més de 3.800 metres. De fet haviem previst fer una caminada una mica més llarga aquí, fins al Chaukhi Pass, a uns 3000 metres, i llavors anar a veure uns llacs una mica més amunt… però no, haurem de deixar-ho per una altra ocasió. La caminada però, ha valgut la pena!









En tornant ens ha tocat mullar-nos els peus per travessar el riu. Coi, què freda…. Brrrrrr….





I una padrina llavors ja havia obert el cafè on una estona enrere només hi jaien les vaques. Deuen ser les clàssiques vídues, perquè la majoria de senyores grans van de negre estricte, amb el cap cobert…



Ja al cotxe hem aprofitat per fer quatre fotos que ahir ja no agafaven prou llum, i visitat a un senyor que, per 5 Laris cadascú ens ha deixat visitar la seva exposició d’escultures enromes de cares (de crist totes, diria). Ens ha explicat que les fa amb l’escalfor d’un compressor!




Curioses, si més no.

I molt aviat hem sigut al següent allotjament, on passarem dues nits, a Stepansminda. Les vistes del balcó son espectaculars, del Mt. Kazbegi, a 5054 metres, i de la petita església just a sota. Demà ens acostarem una mica més a conèixer el Mt. Kazbegi. De moment, em prenc una cerveseta al balcó, aprofitant les vistes, ara nocturnes.









Comentaris

  1. Grid25 d’agost del 2021, a les 11:03

    ooohhhhj...esmorzars georgians ..

    ResponElimina
  2. Irene Comellas26 d’agost del 2021, a les 3:49

    Cuidate la rodilla!!!
    Que vivencias tan bonitas estáis teniendo!! Y el desayuno de cinco estrellas. 😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nia26 d’agost del 2021, a les 20:46

      Gràcies tieta!! Sii, aquest és un país preciós!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dels volcans de fang al desert, a tocar de la frontera russa

Imatge
La Txa txa d’ahir passa una mica de factura al matí… però vem decidir que no ens quedariem a provar l’esmorzar de la Salomé, perquè aquí esmorzen mooooolt tard… i nosaltres tenim un dia llarg per davant, i volem fer moltes coses. Ens comprem una pasta i un cafè fred d’aquests en llauna (que venia de Taipei!), i ens ho prenem en un dels balcons del poble. Aviat, carretera i manta, cap a Dedoplistkaro. Allà hi ha el centre de visitants del Vashlovani National Park, i ens ha semblat adient passar a registrar-nos tal i com ens han recomanat. Tot molt complicat… primer trobar l’oficina, després la senyora que deu ser funcionaria de l’estat perquè tot anava amb la calma… li demano un mapa i abans de marxar me l’ha reclamat i me l’ha tibat de les mans… i em dona dos papers, un per anar a pagar al pis de baix, i l’altre per la policia. Al pis de baix hem esperat una estona i llavors ha arribat una altra funcionaria molt treballadora que ens ha cobrat 15 Laris (uns 3 euros). Sortim, anem cap a ...
Més informació

Tblissi #2

Imatge
Amb allò del llevar-nos ben d’hora ben d’hora… hem pujat fins als barris de Metekhi i Avlabari, aquí davant però a l’altre costat del riu. Passem per l’església de Metekhi, on hi ha l’estàtua del rei Vakhatang Gorgasali, que també té un aspecte d’aquests georgians, caraquadrats, una mica d’estil grec, com la mare de Geòrgia En aquesta foto es veu la mesquita, de maó, amb el minaret per fer la crida suposo, però aquí no hem tingut ocasió de sentir-los. Es veu que és la única mesquita on resen plegats sunnís, i xiíis. Un gran què. Està clar que totes les ciutats tenen zones més cuques, i d’altres més destartalades. Aquí encurioseix el fet que en general els edificis son molt bonics, però estan literalment caient a trossos. De veritat que alguns son terribles. Tan, que he hagut de consultar si és que hi havia hagut algun terratrèmol a Tblissi els darrers anys. N’he trobat un de 2002, no sé si és el causant de tanta destrossa… En qualsevol cas, no impedeix la seva habitabilitat. Ni les esg...
Més informació

Stepandsminda i el Mt. Qazbegi (5.054m)

Imatge
La nit ha sigut una mica estranya perquè he sentit un pobre animal queixar-se durant molta estona. Crec que llavors al matí ho he entès tot. Mentre esmorzavem, un petit vedell batallava amb l’amo de la casa i alguns homes per conservar la vida. Al principi hem pensat que l’estaven capant,… però uns estona més tard, quan marxavem de l’hotel era sobre la gespa degollat. Uff, quin mal rotllo. He sortit de l’hotel amb el cor encongit, i ara tinc la incògnita si aquesta nit tonaré a sentir l’animal que es queixa, o bé era aquest pobre vedell que ja s’ensumava què li passaria. Ja, ja sé que alguns no ho entendreu, però tampoc s’entenien anys enrera moltes coses, i ara ens semblen evidents.  Hem agafat el petit 4x4 i ens hem engarristat literalment muntanya amunt fins a la Gergeti Trinity Church, de fet la mateixa església que veiem des de l’hotel. Es veu que fa pocs dies una esllavissada va fer impracticable la carretera, i ara bona part de l’accés es fa per una pista de rocs que voreja ...
Més informació